Betúlia 007- L’estiueig a Betúlia

A pàg. 98:
Queia sobre els camps, que s’estenien fins arran de mar, una llum morada, i Bufalà, el poble de casetes blanques i campanar a mig fer, encenia dos o tres llums pels seus carrers, inacabats sempre. Les vinyes, morades també, semblaven créixer, perqué la seva foscor s’estenia pels claps de terra remoguda, pels petits rectangles de blat. La foscor anava venint de Sant Sever i només el mar tenia llum. S’havia despertat, d’un cop, l’olor de la terra i el cant dels grills i les granotes.
......
Era el camí ample que conduïa a la Cartoixa i després a l’ermita de Sant Sever.
Sant Sever s’havia convertit, de feia temps en la colònia d’estiueig de Betúlia. Una vella colònia d’estiueig que comptava amb una certa història ja, amb una època d’esplendor quan els Garrit i els Fises i els Perarnau vivien en les seves immenses cases, ara buides. Avui les torres, d’un mal gust afrancesat, eren repartides en pisos, excepte algunes, com és ara la que ocupaven els Pibernat.
.....
La colònia de Sant Sever refeia cada any, en arribar l’estiu, un petit món comunicatiu i afable, semblant potser al d’aquella Betúlia arremolinada al campanar de Santa Úrsula, quan només calia esperar la riquesa o el pa de cada dia pel camí del mar. Dones i gent jove es quedaven a Sant Sever tot l’estiu. En caure la tarda es podia veure la corrua dels cotxes, entre ells els de línia, tots plens de marits que anaven arribant, un rera l’altre, amb la corbata a la mà, primer signe d’alliberació, i na maleta vessant una munió d’encàrrecs.
......
La colònia inaugurava la instal·lació de tots els estiuejants amb la Festa Major de la Font Picanta, que segons es deia (la Font Picanta, era propietat del senyor Pibernat) seria ben aviat envasada amb garantia d’aigua medicinal. Fins aquest moment tothom podia veure aigua de la Font pel mòdic preu de deu centims.