Els temps canvien, els coloms queden

Ferran, el teu article (post) m’ha interessat, m’ha portat el record de la meva infantesa quan a Badalona hi havia una Societat Colombófila que feia volar els coloms, això era pels anys 40 del passat segle.

A casa teníem un colomar on el pare hi feia criar coloms i també els feia volar amb una llarga canya i un drap lligat a la punta. La veritat és que no recordo gaire bé com anava la cosa. També els coloms servien, en aquells temps de penúria econòmica i racionament, per poder fer amb les cries, els colomins, un bon arròs a la cassola els diumenges.

Bé que hi farem, això son ja histories de l’avi, avui realment a la ciutat només hi tenim problemes amb els “veïns” que no son dels nostres hi alguna cosa hi hem de fer. No se si eliminar-los és la solució però jo no sabria dir-te quina pot ser.
A, hi si passes pel carrer de la Mercè, cantonada Caritat 17, hi mires a cap a la teulada hi veuràs les restes del colomar, que encara s’aguanten en peu, No se si es poden considerar monument històric d’una època que ja ha acabat.