Lluís Companys a Badalona

Amb motiu del 70 aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys, faig aquesta entrada per deixar constància d’un fet en el que ell va ajudar als obrers de Badalona.

Desprès de la tràgica mort de quatre obrers de Badalona en la manifestació de suport a la vaga de la Casa Cros, la nit del 26 d’agost de 1918.Al tenir noticia dels fets la Confederació Regional del Treball de Catalunya va enviar uns corresponsals per seguir els esdeveniments i segons una nota apareguda a la “Solidaridad Obrera” del dis 28 constava que “Son nuestros compañeros de viaje el abogado de la Confederación Regional, Luis Companys, el secretario de la misma, Salvador Segui, y dos amigos más.”

Aquesta nota sembla que no era prou precisa i l’adjudicació a Lluís Companys del títol de “abogado de la Confederación..” porta algun problema, ja que l’endemà sortia una “Nota aclaratoria” en la que es matisava que “Debía decir que un delegado de la Confederación Regional, al que acompañaba el señor Luís Companys, que no es lo mismo, pues que nosotros sepamos, hasta el día de hoy el Comité de la Confederación Regional no tiene nombrado abogado alguno.”

Tampoc aquesta nota va ser prou clara ja que el dia següent sortia una tercera nota que amb el títol “Don Luís Companys” deia, “Anteayer se publicó un suelto en este periódico, en el que se decía que el señor Companys era abogado de la Confederación Regional, y ayer se insertó otro desmintiendo tal aserto.

Lo que sucede es que la falta de claridad del primer suelto hacia que se presentase al señor Companys como abogado permanente de la Confederación, cuando solamente quería decirse que representaba a este organismo en aquel momento concreto, sin que ello implicase que posteriormente había de ostentar la misma representación.

Que conste así. El señor Companys, en aquel momento representaba a la Confederación, pero este organismo no tiene nombrado abogado alguno.- El Comité.”

Sembla que en aquell temps calia filar molt prim, però el cas és que Lluís Companys i Salvador Segui, van venir a Badalona a interessar-se per uns fets que mai haguesin tingut de succeir.

Podeu consultar dues publicacions que parlem àmpliament dels fets, a la web del Cedall

Inicis d'un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona 1905-1920

Jordi Albaladejo / Joan Zambrana 

Joan Manent i Pesas. Records d'un sindicalista llibertari català.

A l’entrada Mort a trets de quatre obrers de Badalona- El dia 26 d’agost de 1918 us podreu baixar tota la documentació que vaig recollir a l’Hemeroteca

Parla Pompeu Fabra

El 1968 en el Centenari de Pompeu Fabra es va enregistrar aquest disc d’homenatge. Ara aprofitant que diumenge s’inaugura l’estació de metro “Badalona- Pompeu Fabra”, he considerat que és el moment per posar-lo en aquest bloc. Una estació de metro que ens facilitarà l’anada a Barcelona, i a ell li hauria servit molt, ja que com diu Josep Pla. “Llavors vivia a Badalona. Els dies feiners venia a Barcelona amb el tramvia..... vaig poder parlar amb Fabra moltes hores, mentre davant d'una cervesa, fumant una pipa, esperava l'hora de tornar a agafar el tramvia.”

Concentric 6077-HC (1968)

Introducció

Parla Pompeu Fabra (1933)

Parla Delfí Dalmau (1933)

Introducció

Parla Joan Fuster (1968)

Parla Josep Maria Llompart (1968)

Per baixar/ para bajar

Homenatge a Margarida Xirgu

Aquests dies es fa a Badalona un seguit d’actes d’homenatge a Margarida Xirgu
per tal de col·laborar.hi aquí us deixo aquest vídeo amb la seva veu. I l’enllaç a la web que han creat amb molt d’encert i dedicació els seus nebots néts.

Veu de Margarida Xirgu- “Romance" y "Impresiones". 23 de febrero de 1.932

Orfeó Badaloní- Cançons d’arreu del món

feu clic a la imatge per ampliar

Fundat l’any 1921 a iniciativa del seu primer director Antoni Botey.

Fundado en el año 1921 a iniciativa de su primer director Antoni Botey.

Phonic PHL 5027 (1978)
El cant de la senyera
Aurtxoa Seaskan
L’hereu Riera
No tardis Jack
El rossinyol
Eloqüència
A la vora de la mar
Quan la rosada
Els Segadors
Balaio
El cant dels ocells
Aldapeko
La sardana de les monges
Rosa amarela
La sardana de la pàtria
Trai- trai
Per baixar/ para bajar

Reparada l'entrada- la Vaga de la Casa Cros 1918

L'Emilià Perez, m'ha deixat un comentari de que els enllaços estaven malament. Ja els he arreglat per poder baixar els dos arxius.

Anar a l'entrada. Moltes gràcies per l'avis.

Margarida Xirgu- Recita a Federico García Lorca

No coneixia amb detall la vinculació de Margarida Xirgu amb Badalona, i al trobar aquest enllaç a “Los que no se consiguen” d’un disc recitant a García Lorca, m’he dit haig de fer una entrada, i aquí està.

Margarida Xirgu a Badalona

Actua al teatre Zorrilla

El 14 d’agost de 1910 Badalona va retre un homenatge a Àngel Guimerà que, després de diversos actes, va assistir a l’escenificació al Teatre Zorrilla de l’obra "El fill del rei" a càrrec de la companyia badalonina Terradas-Casas, en la que hi actuava Margarida Xirgu en els inicis de la seva carrera.

El 22 d'octubre de 1.933 l'ajuntament de Badalona concedeix a Margarida Xirgu i Enric Borràs la medalla de la ciutat i tres dies més tard es celebra com a cloenda de l' homenatge, una vetllada al Teatre Zorrilla amb la representació de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà, amb la Xirgu i Borràs al front d'un grup d 'intèrprets de l' elenc Terradas-Casas.

Gent Nova

A Badalona, per aquell temps, hi havia molta afecció al teatre, els actors badalonins quan posaven una obra en escena, es veien obligats a fer venir de Barcelona, una actriu afeccionada o professional, doncs es donava el cas que les famílies de Badalona, per pobres que fossin, no permetien a les noies que actuessin amb els actors locals. En el local de "Gent Nova", que estava situat en el carrer del Canonge Baranera, cantonada del carrer de Sant Francesc, uns joves afeccionats representaven, en el petit teatre, obres de tota mena. Fou en aquest escenari on actuà Margarida Xirgu moltes vegades. Tenia llavors 17 anys i per Tots Sants feia el "Tenorio". Margarida era una Doña Inés ingènua, d'una innegable candidesa, tan angelical com si fos una actriu professional. La darrera actuació de la Xirgu a Badalona seria molts anys desprès en el Cine Nou, segons Joan Abril en un article publicat a la "Revista de Badalona".

De la seva pàgina:

http://margaritaxirgu.es/biografi/biografi.htm

Referències a Badalona (cercar per “Badalona” dins la pàgina)

http://margaritaxirgu.es/material/dedicat/dedicats.htm

Carme 2008- Transport amb tracció mecànica

Aquest era ideal per fer una sortida a la muntanya, tota la colla a fer un bon arrós.

El anomenat "Biscuter" encara que era fet de llauna també corria (n0 gaire, però corria)

Moto-sidecar amb cabuda per tres i fins i tot quatre persones

Moto-carro amb cabuda per una persona i una càrrega de gènere

Carme 2008- Repartidors de refrescos

En PUERTOLAS

En PEGUERA

En TERRATS

Carme 2008- Transport de mercaderies

El dfiari "La Vanguardia" amb el seu carroestirat per un borret, ja ne tenia prou.

Aquest era com un camió "trailer" de dotze rodes dels que hi ha avui en dia

Carme 2008- Transport amb tracció animal

Les senyores també tenien carnet de conduir

Carros de "trabuc" traient sorra a la platja

Carros de "trcabuc" portan sorra de la platja

Ensenyant a conduir

Carro dels diumenges

Carme 2008- Oficis desapareguts (2)

"El carro del gel" a falta de frigorífics...

Fotograf ambulant anomenat "minutero"

que tot i tenir una càmara "digital" un xic anticuada feia fotos ben "maques"

El venedor de terrissa "cantis, plats i olles"

Venedor ambulant de gelats amb la gerra de "pica-pica"

Carme 2008- Oficis desapareguts (1)

"L'home del manubri" antic music de carrer

"L'esmolet" tisores, dagues, ganivets

Parada de melons i sindries a la plaça Pep Ventura

La parada de llaminadures i castanyes a la plaça de La Vila

30 anys d’ajuntament democràtic- 6 Primeres mesures

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir
La mateixa nit del dia 3 van començar a canviar les coses. El primer canvi el nom de la Plaça de La Vila, un company pujat sobre les espatlles d’altres va tapar amb un cartell el nom franquista de la plaça pel que havia tingut en les èpoques democràtiques. Plaça de La Vila. El dia 19 va prendre possessió el nou consistori ¡ es va celebrar un Ple el dia 27 d’abril al pavelló de La Plana on és van recuperar els noms de uns 30 carrers. I al final festa popular per començar bé la nova epoca. A més es va posar sobre la taula necessitats i situacions que avui, desprès de 30 anys ja casi no recordem que hi eren: L’estat deficient de l’Hospital Municipal, la impossibilitat de banyar-se a la platja, el enorme dèficit escolar, l’espoli de peces representatives del Museu, etc... i sobre tot el greu problema d’atur existent a la ciutat des de feia molt temps i que encara es tenia d’agreujar més.
A tot s’ha anat fent front transformat la ciutat i transformant-nos nosaltres mateixos, ara continuem amb problemes preocupants, però tenim l’experiència de un treball fet i que els que els toca continuaran durant.... el que sigui precís.
Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

30 anys d’ajuntament democràtic- 5 Els resultats

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir
Finalment el PSUC va ser la força més votada amb un 35% de vots va obtenir 12 regidors; el PSC amb un 31%, 10; CiU amb un 10,7%, 3 i UCD 8,6%, 2. La resta de partits van quedar per sota del 5%. “L’esquerra va copar” l’ajuntament com deia la Revista, es va fer un acord de progrés entre PSUC, PSC i CiU i la UCD, que governava a Espanya va quedar a l’oposició. Començava una nova època, tant en el sentit polític com generacional, i laboral ja que els elegits per portar endavant els afers municipals eren molt més joves i provenien de sectors laborals més variats.

Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

30 anys d’ajuntament democràtic- 4 La campanya electoral

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir

Amb pocs mitjans feiem molta feina, no necesitavem agencies que ens montessin les campanyes, amb esforç de tots els militants, un bon grapat de cartells i cola, pancartes fetes per nosaltres mateixos unes bones escales, aixó era el meu, i uns quans anuncis a la Revista, ens presentavem devant dels ciutadans a les places amb mitings ben argumentats i apasionats. A les nits més cartells i cola i a empastifar la ciutat de dalt a baix, i penjar més pencartes artesanes. Uns quans amb l’ajut d’artistes locals a fer murals, alguns van durar un bon grapat d’anys, fins que van tirar a terra a can Parera. Ens ho pesàvem bé i si teníem alguna baralla per tapar cartells al cap de res ja estava oblidada.
Amb aquesta activitat varem arribar fins al dia 3 d’abril, era un dijous en aquell temps les eleccions eren en dia laborable, amb 4 hores pagades per poder anar a votar. La jornada va ser tranquil·la, sense més incidents que les anècdotes de despistes dels votants. A la nit el recompte fet a la sala de plens de l’Ajuntament, amb totes les forces politiques alla, esperan els resultats mentre es feia petar la xerrada.
Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

30 anys d’ajuntament democràtic-3 Les eleccions municipals a Badalona

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir

Per a renovar l’Ajuntament és van presentar once candidatures, des de la UCD el partit governant a Espanya, fins a la LCR (Lliga Comunista Revolucionaria) en concret van ser:
UCD- Unión de Centro Democratico
CiU- Convergència i Unió
ERC- Esquerra Republicana de Catalunya
PSC (PSC-PSOE) Partit Socialista de Catalunya (psc-psoe)
PSUC- Partit Socialista Unificat de Catalunya
PTC- Partit del Treball de Catalunya
CC- Comunistes de Catalunya
MCC- OEC Moviment Comunista de Catalunya
LCR Lliga Comunista Revolucionaria
I dues agrupacions d’electors format per antics regidors
ENTESA INDEPENDENTS encapçalada per Josep Serra i Eloy (marit de Cecilia March)
UCB- UNION CIUDADANOS encapçalada per Vicente Marqués
Finalment Coalició Democràtica (AP) no és va presentar a Badalona.

Es considerava que les 4 formacions que havien tingut majoria de vots a les Generals, es consolidarien a la ciutat i es preveia que els grups minoritaris obtindrien un o dos candidats. La previsió del futur alcalde ja es deia que seria un socialista o un comunista, a partir de la incidència a la ciutat, i la política a aplicar es veia a venir un acord de govern ampli per fer front a la difícil situació de Badalona.

Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

30 anys d’ajuntament democràtic-2 Les Eleccions Generals del mes de març

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir
Aquestes eleccions generals, fetes a un mes de les municipals, no van despertar un gran interès. Totes les forces politiques i la premsa es centraven més en les municipals que en les generals. Hi havia temes que preocupaven conjuntament, la situació del cens electoral, en aquell temps era molt deficient, degut a la dificultat de mantenir unes dades que variaven contínuament per mobilitat de la població i un empadronament que es tenia de fer sense mitjans informàtics, això ha canviat molt.
La propaganda electoral per presentar propostes, sols teníem “la tele” un sol canal, i de difícil accés per moltes formacions politiques. Per tant les enganxades de cartells fins a altes hores de la nit competint les diverses forces per uns espais limitats que quedaven atapeïts i sobreocupats era una activitat diària. Els mítings i presentacions de propostes a places i locals d’entitats, omplien les tardes. Les caravanes de cotxes eixordant a la ciutadania per repartir fulletons de má, l’activitat dels matins el cap de setmana. En definitiva un esgotament pels militants que si que militaven.
Les eleccions varen ser un dijous l’1 de març, dia laborable, amb 4 hores de festa per anar a votar.
Es van presentar per Barcelona 30 candidatures, la majoria de grups d’esquerra radical i independentistes, ni havia una de singular, que ha Badalona representava en Jose Guillén, el PIPPA (Partido Independiente Pro Politica Austera), sembla una broma però és real, va treure a Barcelona 2.409 vots 280 a Badalona, el senyor Guillén era un Tinent d’Alcalde, el número 2 de l’Ajuntament.
Les eleccions la va guanyar la UCD, el PSOE va ser el segon partit seguit pel PCE, els dos partits d’esquerra sumats tenien més vots que la UCD però no més diputats.
A Catalunya van guanyar els socialistes seguits de la UCD i el PSUC, a Badalona el PSC va obtenir 36.236 vots; el PSUC 27.159; UCD 11.134; CiU 10.151; PTC 3.267; ERC 1.900 i Coalició Democràtica 1.656.
Documentació de Revista de Badalona: pots baixar el fitxer ZIP amb 120 pagines sobre les eleccions des del dia 1 de genera al 16 de maig de 1979 (27 MB)

30 anys d’ajuntament democràtic-1 Els directors de serveis

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir

El dia 3 d’abril de 1979 Badalona, a l’igual que la resta d’Espanya, va deixar enrere les restes de les institucions franquistes. Les eleccions als ajuntaments, desprès de les generals, un cop aprovada la Constitució van significar el començament d’un nou model de govern. Ara 30 anys desprès quan dels representats de la voluntat dels ciutadans que van fer el pas endavant per entrar a l’Ajuntament ja no en queda cap al consistori, feré un record de com van ser aquells dies.
Per fer-ho tinc els meus records, i les pàgines de la Revista de Badalona on he tret informació recollida pels periodistes d’aquell moment, l’Enric Giralt, el Joan Josep Montornès, el Joan Roure, i altres.

Començo amb l’any 1979 i la presa de possessió dels Directors de Serveis. Que eren els Directors de Serveis i perquè eren?. Des de l’Assemblea de Partits i Entitats de Badalona, on estaven representats des dels Empresaris fins al Moviment Comunista, és va endegar una campanya contra un edifici que es volia construir a Dalt de la Vila sense complir les normes urbanístiques, el que va comportar demanar que el Governador Civil fes dimitir a l’alcalde, cosa que no es va concedir però que negociant el governador Civil va acceptar que les forces politiques presentessin uns Directors de Serveis que serien nomenats per l’alcalde per controlar la gestió municipal fins als nous ajuntaments democràtics.

El dimecres 3 de gener l’alcalde Ramos va nomenar els directors proposats pels partits desprès que el Ple ho acordés, van ser Hisenda i Patrimoni, Enric Fló (PSC); Cultura, Mireia Garcia-Cairó (PSUC); Acció Social, Eduardo Vinya Mata (CDC); Estadistica, Benito Cerdán (ERC); i Urbanisme Jose Manuel Ordas (PTC).

Aquest fet, crec que únic a Espanya, va permetre que des d’aquell moment les forces polítiques ja assumissin la part important de la gestió municipal.

Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

Enric Borràs recita La Sardana

Va ser un primer actor de teatre català. Va néixer a Badalona, al carrer Sant Pere 64, on hi ha una placa commemorativa.

Aqui teniu un document sonor on recita el poema La Sardana de Joan Maragall.

Powered by eSnips.com

Alguns links que he trobat :

IES Enric Borràs
L'Enciclopedia
Viquipedia
Wikipedia (espanyol)
L’any 2007 per commemorar el cinquantenari de la seva mort el Museu va realitzar una exposició i edità un llibre "El Gran Borràs. Retrat d'un actor", escrit per Isabel Gaña i Francesc Foguet.

Carme 2008- Serenos (1)

El cos de serenos va ser creat a finals del segle XVIII i la seva missió era ajudar durant la nit a la població en una serie de serveis com eren:
- Avisar al metge en cas de malaltia.
- Acompanyar a la farmàcia.
- Anar a buscar a la llevadora.
- Mirar de posar pau entre baralles.
- Perseguir als lladres.
Cada nit es col·locaven davant de l'Ajuntament i entonaven el cant:
Alabado sea Dios.
Las once han dado.
Sereno.
Després cada un d'ells es dirigia cap al barri que tenia assignat.
El seu uniforme era pantalons de colr blau amb riber vermell, i a més a més del "chuzo" (pal de fusta amb pinxo de ferro a la punta) duien el clàssic fanal que deixaven en una cantonada per avisar on es trobaven.