Lluís Companys a Badalona

Amb motiu del 70 aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys, faig aquesta entrada per deixar constància d’un fet en el que ell va ajudar als obrers de Badalona.

Desprès de la tràgica mort de quatre obrers de Badalona en la manifestació de suport a la vaga de la Casa Cros, la nit del 26 d’agost de 1918.Al tenir noticia dels fets la Confederació Regional del Treball de Catalunya va enviar uns corresponsals per seguir els esdeveniments i segons una nota apareguda a la “Solidaridad Obrera” del dis 28 constava que “Son nuestros compañeros de viaje el abogado de la Confederación Regional, Luis Companys, el secretario de la misma, Salvador Segui, y dos amigos más.”

Aquesta nota sembla que no era prou precisa i l’adjudicació a Lluís Companys del títol de “abogado de la Confederación..” porta algun problema, ja que l’endemà sortia una “Nota aclaratoria” en la que es matisava que “Debía decir que un delegado de la Confederación Regional, al que acompañaba el señor Luís Companys, que no es lo mismo, pues que nosotros sepamos, hasta el día de hoy el Comité de la Confederación Regional no tiene nombrado abogado alguno.”

Tampoc aquesta nota va ser prou clara ja que el dia següent sortia una tercera nota que amb el títol “Don Luís Companys” deia, “Anteayer se publicó un suelto en este periódico, en el que se decía que el señor Companys era abogado de la Confederación Regional, y ayer se insertó otro desmintiendo tal aserto.

Lo que sucede es que la falta de claridad del primer suelto hacia que se presentase al señor Companys como abogado permanente de la Confederación, cuando solamente quería decirse que representaba a este organismo en aquel momento concreto, sin que ello implicase que posteriormente había de ostentar la misma representación.

Que conste así. El señor Companys, en aquel momento representaba a la Confederación, pero este organismo no tiene nombrado abogado alguno.- El Comité.”

Sembla que en aquell temps calia filar molt prim, però el cas és que Lluís Companys i Salvador Segui, van venir a Badalona a interessar-se per uns fets que mai haguesin tingut de succeir.

Podeu consultar dues publicacions que parlem àmpliament dels fets, a la web del Cedall

Inicis d'un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona 1905-1920

Jordi Albaladejo / Joan Zambrana 

Joan Manent i Pesas. Records d'un sindicalista llibertari català.

A l’entrada Mort a trets de quatre obrers de Badalona- El dia 26 d’agost de 1918 us podreu baixar tota la documentació que vaig recollir a l’Hemeroteca

Parla Pompeu Fabra

El 1968 en el Centenari de Pompeu Fabra es va enregistrar aquest disc d’homenatge. Ara aprofitant que diumenge s’inaugura l’estació de metro “Badalona- Pompeu Fabra”, he considerat que és el moment per posar-lo en aquest bloc. Una estació de metro que ens facilitarà l’anada a Barcelona, i a ell li hauria servit molt, ja que com diu Josep Pla. “Llavors vivia a Badalona. Els dies feiners venia a Barcelona amb el tramvia..... vaig poder parlar amb Fabra moltes hores, mentre davant d'una cervesa, fumant una pipa, esperava l'hora de tornar a agafar el tramvia.”

Concentric 6077-HC (1968)

Introducció

Parla Pompeu Fabra (1933)

Parla Delfí Dalmau (1933)

Introducció

Parla Joan Fuster (1968)

Parla Josep Maria Llompart (1968)

Per baixar/ para bajar

Homenatge a Margarida Xirgu

Aquests dies es fa a Badalona un seguit d’actes d’homenatge a Margarida Xirgu
per tal de col·laborar.hi aquí us deixo aquest vídeo amb la seva veu. I l’enllaç a la web que han creat amb molt d’encert i dedicació els seus nebots néts.

Veu de Margarida Xirgu- “Romance" y "Impresiones". 23 de febrero de 1.932

Orfeó Badaloní- Cançons d’arreu del món

feu clic a la imatge per ampliar

Fundat l’any 1921 a iniciativa del seu primer director Antoni Botey.

Fundado en el año 1921 a iniciativa de su primer director Antoni Botey.

Phonic PHL 5027 (1978)
El cant de la senyera
Aurtxoa Seaskan
L’hereu Riera
No tardis Jack
El rossinyol
Eloqüència
A la vora de la mar
Quan la rosada
Els Segadors
Balaio
El cant dels ocells
Aldapeko
La sardana de les monges
Rosa amarela
La sardana de la pàtria
Trai- trai
Per baixar/ para bajar

Reparada l'entrada- la Vaga de la Casa Cros 1918

L'Emilià Perez, m'ha deixat un comentari de que els enllaços estaven malament. Ja els he arreglat per poder baixar els dos arxius.

Anar a l'entrada. Moltes gràcies per l'avis.

Margarida Xirgu- Recita a Federico García Lorca

No coneixia amb detall la vinculació de Margarida Xirgu amb Badalona, i al trobar aquest enllaç a “Los que no se consiguen” d’un disc recitant a García Lorca, m’he dit haig de fer una entrada, i aquí està.

Margarida Xirgu a Badalona

Actua al teatre Zorrilla

El 14 d’agost de 1910 Badalona va retre un homenatge a Àngel Guimerà que, després de diversos actes, va assistir a l’escenificació al Teatre Zorrilla de l’obra "El fill del rei" a càrrec de la companyia badalonina Terradas-Casas, en la que hi actuava Margarida Xirgu en els inicis de la seva carrera.

El 22 d'octubre de 1.933 l'ajuntament de Badalona concedeix a Margarida Xirgu i Enric Borràs la medalla de la ciutat i tres dies més tard es celebra com a cloenda de l' homenatge, una vetllada al Teatre Zorrilla amb la representació de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà, amb la Xirgu i Borràs al front d'un grup d 'intèrprets de l' elenc Terradas-Casas.

Gent Nova

A Badalona, per aquell temps, hi havia molta afecció al teatre, els actors badalonins quan posaven una obra en escena, es veien obligats a fer venir de Barcelona, una actriu afeccionada o professional, doncs es donava el cas que les famílies de Badalona, per pobres que fossin, no permetien a les noies que actuessin amb els actors locals. En el local de "Gent Nova", que estava situat en el carrer del Canonge Baranera, cantonada del carrer de Sant Francesc, uns joves afeccionats representaven, en el petit teatre, obres de tota mena. Fou en aquest escenari on actuà Margarida Xirgu moltes vegades. Tenia llavors 17 anys i per Tots Sants feia el "Tenorio". Margarida era una Doña Inés ingènua, d'una innegable candidesa, tan angelical com si fos una actriu professional. La darrera actuació de la Xirgu a Badalona seria molts anys desprès en el Cine Nou, segons Joan Abril en un article publicat a la "Revista de Badalona".

De la seva pàgina:

http://margaritaxirgu.es/biografi/biografi.htm

Referències a Badalona (cercar per “Badalona” dins la pàgina)

http://margaritaxirgu.es/material/dedicat/dedicats.htm

Carme 2008- Transport amb tracció mecànica

Aquest era ideal per fer una sortida a la muntanya, tota la colla a fer un bon arrós.

El anomenat "Biscuter" encara que era fet de llauna també corria (n0 gaire, però corria)

Moto-sidecar amb cabuda per tres i fins i tot quatre persones

Moto-carro amb cabuda per una persona i una càrrega de gènere