divendres, 9 de juliol de 2010

Parla Pompeu Fabra


El 1968 en el Centenari de Pompeu Fabra es va enregistrar aquest disc d’homenatge. Ara aprofitant que diumenge s’inaugura l’estació de metro “Badalona- Pompeu Fabra”, he considerat que és el moment per posar-lo en aquest bloc. Una estació de metro que ens facilitarà l’anada a Barcelona, i a ell li hauria servit molt, ja que com diu Josep Pla. Llavors vivia a Badalona. Els dies feiners venia a Barcelona amb el tramvia..... vaig poder parlar amb Fabra moltes hores, mentre davant d'una cervesa, fumant una pipa, esperava l'hora de tornar a agafar el tramvia.”

Concentric 6077-HC (1968)
Introducció
Parla Pompeu Fabra (1933)
Parla Delfí Dalmau (1933)
Introducció
Parla Joan Fuster (1968)
Parla Josep Maria Llompart (1968)

2 comentaris:

vermelldelx ha dit...

M'ha agradat im'ha emocionat molt tornar a sentir les veus de Joan Fuster i de Josep-Maria Llompart perquè els vaig conèixer. Ara, m'ha impressionat la bona dicció barcelonina d'en Pompeu Fabra. Vet aquí tres models que demostren les paraules del mestre: un català, un valencià i un mallorquí i unes diferències que tan sols són evidents des de dins perquè són el millor de cada banda.

Ramon Torrents ha dit...

He tingut una satisfacció real de sentir la veu de Fabra. Crec poder dir a Vermelldelx que la pronunciació de Fabra no em sorprèn, sinó que em reconforta. Per mi, el parlar barceloní, malgrat tot el que amb raó se'n pot dir, no és encara tan potinejat i baix com es pretén, i el parlar de Fabra, barceloní evidentment, és sobretot català, un bon català.