Badalona 1940 -1980

Lluís Companys a Badalona

2010-10-17T18:32:00.000+02:00

Amb motiu del 70 aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys, faig aquesta entrada per deixar constància d’un fet en el que ell va ajudar als obrers de Badalona.

Desprès de la tràgica mort de quatre obrers de Badalona en la manifestació de suport a la vaga de la Casa Cros, la nit del 26 d’agost de 1918.Al tenir noticia dels fets la Confederació Regional del Treball de Catalunya va enviar uns corresponsals per seguir els esdeveniments i segons una nota apareguda a la “Solidaridad Obrera” del dis 28 constava que “Son nuestros compañeros de viaje el abogado de la Confederación Regional, Luis Companys, el secretario de la misma, Salvador Segui, y dos amigos más.”

Aquesta nota sembla que no era prou precisa i l’adjudicació a Lluís Companys del títol de “abogado de la Confederación..” porta algun problema, ja que l’endemà sortia una “Nota aclaratoria” en la que es matisava que “Debía decir que un delegado de la Confederación Regional, al que acompañaba el señor Luís Companys, que no es lo mismo, pues que nosotros sepamos, hasta el día de hoy el Comité de la Confederación Regional no tiene nombrado abogado alguno.”

Tampoc aquesta nota va ser prou clara ja que el dia següent sortia una tercera nota que amb el títol “Don Luís Companys” deia, “Anteayer se publicó un suelto en este periódico, en el que se decía que el señor Companys era abogado de la Confederación Regional, y ayer se insertó otro desmintiendo tal aserto.

Lo que sucede es que la falta de claridad del primer suelto hacia que se presentase al señor Companys como abogado permanente de la Confederación, cuando solamente quería decirse que representaba a este organismo en aquel momento concreto, sin que ello implicase que posteriormente había de ostentar la misma representación.

Que conste así. El señor Companys, en aquel momento representaba a la Confederación, pero este organismo no tiene nombrado abogado alguno.- El Comité.”

Sembla que en aquell temps calia filar molt prim, però el cas és que Lluís Companys i Salvador Segui, van venir a Badalona a interessar-se per uns fets que mai haguesin tingut de succeir.

Podeu consultar dues publicacions que parlem àmpliament dels fets, a la web del Cedall

Inicis d'un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona 1905-1920

Jordi Albaladejo / Joan Zambrana

Joan Manent i Pesas. Records d'un sindicalista llibertari català.

A l’entrada Mort a trets de quatre obrers de Badalona- El dia 26 d’agost de 1918 us podreu baixar tota la documentació que vaig recollir a l’Hemeroteca

Parla Pompeu Fabra

2010-07-09T16:52:00.001+02:00

El 1968 en el Centenari de Pompeu Fabra es va enregistrar aquest disc d’homenatge. Ara aprofitant que diumenge s’inaugura l’estació de metro “Badalona- Pompeu Fabra”, he considerat que és el moment per posar-lo en aquest bloc. Una estació de metro que ens facilitarà l’anada a Barcelona, i a ell li hauria servit molt, ja que com diu Josep Pla. “Llavors vivia a Badalona. Els dies feiners venia a Barcelona amb el tramvia..... vaig poder parlar amb Fabra moltes hores, mentre davant d'una cervesa, fumant una pipa, esperava l'hora de tornar a agafar el tramvia.”

Concentric 6077-HC (1968)

Introducció

Parla Pompeu Fabra (1933)

Parla Delfí Dalmau (1933)

Introducció

Parla Joan Fuster (1968)

Parla Josep Maria Llompart (1968)

Per baixar/ para bajar

Homenatge a Margarida Xirgu

2010-03-24T15:57:00.002+01:00

Aquests dies es fa a Badalona un seguit d’actes d’homenatge a Margarida Xirgu
per tal de col·laborar.hi aquí us deixo aquest vídeo amb la seva veu. I l’enllaç a la web que han creat amb molt d’encert i dedicació els seus nebots néts.

Veu de Margarida Xirgu- “Romance" y "Impresiones". 23 de febrero de 1.932

Orfeó Badaloní- Cançons d’arreu del món

2009-10-04T10:31:00.004+02:00

feu clic a la imatge per ampliar

Fundat l’any 1921 a iniciativa del seu primer director Antoni Botey.

Fundado en el año 1921 a iniciativa de su primer director Antoni Botey.

Phonic PHL 5027 (1978)
El cant de la senyera
Aurtxoa Seaskan
L’hereu Riera
No tardis Jack
El rossinyol
Eloqüència
A la vora de la mar
Quan la rosada
Els Segadors
Balaio
El cant dels ocells
Aldapeko
La sardana de les monges
Rosa amarela
La sardana de la pàtria
Trai- trai
Per baixar/ para bajar

Reparada l'entrada- la Vaga de la Casa Cros 1918

2009-08-26T19:24:00.003+02:00

L'Emilià Perez, m'ha deixat un comentari de que els enllaços estaven malament. Ja els he arreglat per poder baixar els dos arxius.

Anar a l'entrada. Moltes gràcies per l'avis.

Margarida Xirgu- Recita a Federico García Lorca

2009-08-25T11:20:00.003+02:00

No coneixia amb detall la vinculació de Margarida Xirgu amb Badalona, i al trobar aquest enllaç a “Los que no se consiguen” d’un disc recitant a García Lorca, m’he dit haig de fer una entrada, i aquí està.

Margarida Xirgu a Badalona

Actua al teatre Zorrilla

El 14 d’agost de 1910 Badalona va retre un homenatge a Àngel Guimerà que, després de diversos actes, va assistir a l’escenificació al Teatre Zorrilla de l’obra "El fill del rei" a càrrec de la companyia badalonina Terradas-Casas, en la que hi actuava Margarida Xirgu en els inicis de la seva carrera.

El 22 d'octubre de 1.933 l'ajuntament de Badalona concedeix a Margarida Xirgu i Enric Borràs la medalla de la ciutat i tres dies més tard es celebra com a cloenda de l' homenatge, una vetllada al Teatre Zorrilla amb la representació de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà, amb la Xirgu i Borràs al front d'un grup d 'intèrprets de l' elenc Terradas-Casas.

Gent Nova

A Badalona, per aquell temps, hi havia molta afecció al teatre, els actors badalonins quan posaven una obra en escena, es veien obligats a fer venir de Barcelona, una actriu afeccionada o professional, doncs es donava el cas que les famílies de Badalona, per pobres que fossin, no permetien a les noies que actuessin amb els actors locals. En el local de "Gent Nova", que estava situat en el carrer del Canonge Baranera, cantonada del carrer de Sant Francesc, uns joves afeccionats representaven, en el petit teatre, obres de tota mena. Fou en aquest escenari on actuà Margarida Xirgu moltes vegades. Tenia llavors 17 anys i per Tots Sants feia el "Tenorio". Margarida era una Doña Inés ingènua, d'una innegable candidesa, tan angelical com si fos una actriu professional. La darrera actuació de la Xirgu a Badalona seria molts anys desprès en el Cine Nou, segons Joan Abril en un article publicat a la "Revista de Badalona".

De la seva pàgina:

http://margaritaxirgu.es/biografi/biografi.htm

Referències a Badalona (cercar per “Badalona” dins la pàgina)

http://margaritaxirgu.es/material/dedicat/dedicats.htm

Carme 2008- Transport amb tracció mecànica

2009-07-16T12:22:00.003+02:00

Aquest era ideal per fer una sortida a la muntanya, tota la colla a fer un bon arrós.

El anomenat "Biscuter" encara que era fet de llauna també corria (n0 gaire, però corria)

Moto-sidecar amb cabuda per tres i fins i tot quatre persones

Moto-carro amb cabuda per una persona i una càrrega de gènere

Carme 2008- Repartidors de refrescos

2009-07-16T12:17:00.003+02:00

En PUERTOLAS

En PEGUERA

En TERRATS

Carme 2008- Transport de mercaderies

2009-07-16T12:13:00.004+02:00

El dfiari "La Vanguardia" amb el seu carroestirat per un borret, ja ne tenia prou.

Aquest era com un camió "trailer" de dotze rodes dels que hi ha avui en dia

Carme 2008- Transport amb tracció animal

2009-07-16T12:04:00.004+02:00

Les senyores també tenien carnet de conduir

Carros de "trabuc" traient sorra a la platja

Carros de "trcabuc" portan sorra de la platja

Ensenyant a conduir

Carro dels diumenges

Carme 2008- Oficis desapareguts (2)

2009-06-15T17:19:00.002+02:00

"El carro del gel" a falta de frigorífics...

Fotograf ambulant anomenat "minutero"

que tot i tenir una càmara "digital" un xic anticuada feia fotos ben "maques"

El venedor de terrissa "cantis, plats i olles"

Venedor ambulant de gelats amb la gerra de "pica-pica"

Carme 2008- Oficis desapareguts (1)

2009-06-15T17:12:00.003+02:00

"L'home del manubri" antic music de carrer

"L'esmolet" tisores, dagues, ganivets

Parada de melons i sindries a la plaça Pep Ventura

La parada de llaminadures i castanyes a la plaça de La Vila

30 anys d’ajuntament democràtic- 6 Primeres mesures

2009-04-13T20:35:00.004+02:00

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir
La mateixa nit del dia 3 van començar a canviar les coses. El primer canvi el nom de la Plaça de La Vila, un company pujat sobre les espatlles d’altres va tapar amb un cartell el nom franquista de la plaça pel que havia tingut en les èpoques democràtiques. Plaça de La Vila. El dia 19 va prendre possessió el nou consistori ¡ es va celebrar un Ple el dia 27 d’abril al pavelló de La Plana on és van recuperar els noms de uns 30 carrers. I al final festa popular per començar bé la nova epoca. A més es va posar sobre la taula necessitats i situacions que avui, desprès de 30 anys ja casi no recordem que hi eren: L’estat deficient de l’Hospital Municipal, la impossibilitat de banyar-se a la platja, el enorme dèficit escolar, l’espoli de peces representatives del Museu, etc... i sobre tot el greu problema d’atur existent a la ciutat des de feia molt temps i que encara es tenia d’agreujar més.
A tot s’ha anat fent front transformat la ciutat i transformant-nos nosaltres mateixos, ara continuem amb problemes preocupants, però tenim l’experiència de un treball fet i que els que els toca continuaran durant.... el que sigui precís.
Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

30 anys d’ajuntament democràtic- 5 Els resultats

2009-04-13T19:51:00.001+02:00

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir
Finalment el PSUC va ser la força més votada amb un 35% de vots va obtenir 12 regidors; el PSC amb un 31%, 10; CiU amb un 10,7%, 3 i UCD 8,6%, 2. La resta de partits van quedar per sota del 5%. “L’esquerra va copar” l’ajuntament com deia la Revista, es va fer un acord de progrés entre PSUC, PSC i CiU i la UCD, que governava a Espanya va quedar a l’oposició. Començava una nova època, tant en el sentit polític com generacional, i laboral ja que els elegits per portar endavant els afers municipals eren molt més joves i provenien de sectors laborals més variats.

Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

30 anys d’ajuntament democràtic- 4 La campanya electoral

2009-04-13T19:25:00.001+02:00

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir

Amb pocs mitjans feiem molta feina, no necesitavem agencies que ens montessin les campanyes, amb esforç de tots els militants, un bon grapat de cartells i cola, pancartes fetes per nosaltres mateixos unes bones escales, aixó era el meu, i uns quans anuncis a la Revista, ens presentavem devant dels ciutadans a les places amb mitings ben argumentats i apasionats. A les nits més cartells i cola i a empastifar la ciutat de dalt a baix, i penjar més pencartes artesanes. Uns quans amb l’ajut d’artistes locals a fer murals, alguns van durar un bon grapat d’anys, fins que van tirar a terra a can Parera. Ens ho pesàvem bé i si teníem alguna baralla per tapar cartells al cap de res ja estava oblidada.
Amb aquesta activitat varem arribar fins al dia 3 d’abril, era un dijous en aquell temps les eleccions eren en dia laborable, amb 4 hores pagades per poder anar a votar. La jornada va ser tranquil·la, sense més incidents que les anècdotes de despistes dels votants. A la nit el recompte fet a la sala de plens de l’Ajuntament, amb totes les forces politiques alla, esperan els resultats mentre es feia petar la xerrada.
Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

30 anys d’ajuntament democràtic-3 Les eleccions municipals a Badalona

2009-04-13T19:12:00.004+02:00

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir

Per a renovar l’Ajuntament és van presentar once candidatures, des de la UCD el partit governant a Espanya, fins a la LCR (Lliga Comunista Revolucionaria) en concret van ser:
UCD- Unión de Centro Democratico
CiU- Convergència i Unió
ERC- Esquerra Republicana de Catalunya
PSC (PSC-PSOE) Partit Socialista de Catalunya (psc-psoe)
PSUC- Partit Socialista Unificat de Catalunya
PTC- Partit del Treball de Catalunya
CC- Comunistes de Catalunya
MCC- OEC Moviment Comunista de Catalunya
LCR Lliga Comunista Revolucionaria
I dues agrupacions d’electors format per antics regidors
ENTESA INDEPENDENTS encapçalada per Josep Serra i Eloy (marit de Cecilia March)
UCB- UNION CIUDADANOS encapçalada per Vicente Marqués
Finalment Coalició Democràtica (AP) no és va presentar a Badalona.

Es considerava que les 4 formacions que havien tingut majoria de vots a les Generals, es consolidarien a la ciutat i es preveia que els grups minoritaris obtindrien un o dos candidats. La previsió del futur alcalde ja es deia que seria un socialista o un comunista, a partir de la incidència a la ciutat, i la política a aplicar es veia a venir un acord de govern ampli per fer front a la difícil situació de Badalona.

Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

30 anys d’ajuntament democràtic-2 Les Eleccions Generals del mes de març

2009-04-03T11:23:00.004+02:00

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir
Aquestes eleccions generals, fetes a un mes de les municipals, no van despertar un gran interès. Totes les forces politiques i la premsa es centraven més en les municipals que en les generals. Hi havia temes que preocupaven conjuntament, la situació del cens electoral, en aquell temps era molt deficient, degut a la dificultat de mantenir unes dades que variaven contínuament per mobilitat de la població i un empadronament que es tenia de fer sense mitjans informàtics, això ha canviat molt.
La propaganda electoral per presentar propostes, sols teníem “la tele” un sol canal, i de difícil accés per moltes formacions politiques. Per tant les enganxades de cartells fins a altes hores de la nit competint les diverses forces per uns espais limitats que quedaven atapeïts i sobreocupats era una activitat diària. Els mítings i presentacions de propostes a places i locals d’entitats, omplien les tardes. Les caravanes de cotxes eixordant a la ciutadania per repartir fulletons de má, l’activitat dels matins el cap de setmana. En definitiva un esgotament pels militants que si que militaven.
Les eleccions varen ser un dijous l’1 de març, dia laborable, amb 4 hores de festa per anar a votar.
Es van presentar per Barcelona 30 candidatures, la majoria de grups d’esquerra radical i independentistes, ni havia una de singular, que ha Badalona representava en Jose Guillén, el PIPPA (Partido Independiente Pro Politica Austera), sembla una broma però és real, va treure a Barcelona 2.409 vots 280 a Badalona, el senyor Guillén era un Tinent d’Alcalde, el número 2 de l’Ajuntament.
Les eleccions la va guanyar la UCD, el PSOE va ser el segon partit seguit pel PCE, els dos partits d’esquerra sumats tenien més vots que la UCD però no més diputats.
A Catalunya van guanyar els socialistes seguits de la UCD i el PSUC, a Badalona el PSC va obtenir 36.236 vots; el PSUC 27.159; UCD 11.134; CiU 10.151; PTC 3.267; ERC 1.900 i Coalició Democràtica 1.656.
Documentació de Revista de Badalona: pots baixar el fitxer ZIP amb 120 pagines sobre les eleccions des del dia 1 de genera al 16 de maig de 1979 (27 MB)

30 anys d’ajuntament democràtic-1 Els directors de serveis

2009-03-30T12:38:00.003+02:00

feu clic per ampliar i poder copiar i llegir

El dia 3 d’abril de 1979 Badalona, a l’igual que la resta d’Espanya, va deixar enrere les restes de les institucions franquistes. Les eleccions als ajuntaments, desprès de les generals, un cop aprovada la Constitució van significar el començament d’un nou model de govern. Ara 30 anys desprès quan dels representats de la voluntat dels ciutadans que van fer el pas endavant per entrar a l’Ajuntament ja no en queda cap al consistori, feré un record de com van ser aquells dies.
Per fer-ho tinc els meus records, i les pàgines de la Revista de Badalona on he tret informació recollida pels periodistes d’aquell moment, l’Enric Giralt, el Joan Josep Montornès, el Joan Roure, i altres.

Començo amb l’any 1979 i la presa de possessió dels Directors de Serveis. Que eren els Directors de Serveis i perquè eren?. Des de l’Assemblea de Partits i Entitats de Badalona, on estaven representats des dels Empresaris fins al Moviment Comunista, és va endegar una campanya contra un edifici que es volia construir a Dalt de la Vila sense complir les normes urbanístiques, el que va comportar demanar que el Governador Civil fes dimitir a l’alcalde, cosa que no es va concedir però que negociant el governador Civil va acceptar que les forces politiques presentessin uns Directors de Serveis que serien nomenats per l’alcalde per controlar la gestió municipal fins als nous ajuntaments democràtics.

El dimecres 3 de gener l’alcalde Ramos va nomenar els directors proposats pels partits desprès que el Ple ho acordés, van ser Hisenda i Patrimoni, Enric Fló (PSC); Cultura, Mireia Garcia-Cairó (PSUC); Acció Social, Eduardo Vinya Mata (CDC); Estadistica, Benito Cerdán (ERC); i Urbanisme Jose Manuel Ordas (PTC).

Aquest fet, crec que únic a Espanya, va permetre que des d’aquell moment les forces polítiques ja assumissin la part important de la gestió municipal.

Documentació de Revista de Badalona: a l'entrada del dia 3 d'abril.

Enric Borràs recita La Sardana

2009-03-16T17:16:00.002+01:00

Va ser un primer actor de teatre català. Va néixer a Badalona, al carrer Sant Pere 64, on hi ha una placa commemorativa.

Aqui teniu un document sonor on recita el poema La Sardana de Joan Maragall.

Alguns links que he trobat :

IES Enric Borràs
L'Enciclopedia
Viquipedia
Wikipedia (espanyol)
L’any 2007 per commemorar el cinquantenari de la seva mort el Museu va realitzar una exposició i edità un llibre "El Gran Borràs. Retrat d'un actor", escrit per Isabel Gaña i Francesc Foguet.

Carme 2008- Serenos (1)

2008-12-16T12:23:00.003+01:00

El cos de serenos va ser creat a finals del segle XVIII i la seva missió era ajudar durant la nit a la població en una serie de serveis com eren:
- Avisar al metge en cas de malaltia.
- Acompanyar a la farmàcia.
- Anar a buscar a la llevadora.
- Mirar de posar pau entre baralles.
- Perseguir als lladres.
Cada nit es col·locaven davant de l'Ajuntament i entonaven el cant:
Alabado sea Dios.
Las once han dado.
Sereno.
Després cada un d'ells es dirigia cap al barri que tenia assignat.
El seu uniforme era pantalons de colr blau amb riber vermell, i a més a més del "chuzo" (pal de fusta amb pinxo de ferro a la punta) duien el clàssic fanal que deixaven en una cantonada per avisar on es trobaven.

Carme 2008- Serenos (2)

2008-12-16T12:06:00.004+01:00

Sortida de l'església després de l'ofici religios per celebrar la festivitat del seu patró "L'Àngel Custodi"

Fotografia obligada amb les "forçes vives" de la ciutat.

Felicitació de Nadal per demanar la gratificació.

Un sereno fent la seva ronda.

Els pescadors eren gent molt matinera, ja que per la seva feina tenien que llevar-se a les dues o a les tres de la matinada, i a falta de despertador eren avisats pel sereno, que veia a la corda que hi havia penjada a la porta, l'hora que volia que el cridés.

Cada nus era una hora i un llaç mitja, per tant a la foto serien les quatre i mitja.

¡¡Hora de llevar-se!!

Badalona per l’amnistia - 1976

2008-11-27T09:40:00.008+01:00

El febrer de 1976 va començar amb les manifestacions de Barcelona en demanda d’amnistia pels presos politics, es varen celebrar els dies 1 i 8 amb una forta repressió per part de la policia franquista. Desprès un centenar de badalonins varen demanar al govern civil permís per fer una manifestació pro amnistia el dia 29, resulta que el Govern Civil no va rebre la petició. Va ser en una reunió amb l’alcalde Caballeria, feta la vigilia, la que va “permetre” que es fes la manifestació responsabilitzant als convocants de l’ordre de la mateixa, i posant al front un cotxe de la Policia Municipal per dirigir el tràfic.Va ser la primera manifestació tolerada desprès de la mort de Franco a tot Espanya, i varen assistir Lluís M. Xirinacs, Ferran García Faria i Joan Reventós.

Titulars de "El correo catalán" dies 29/02 i 2/03 (Hemeroteca Museu de Badalona)

Poema de Josep Gual Lloberes (Del llibre Aboco el sac)

Carme 2008- El bateig

2008-11-21T11:24:00.006+01:00

Quan hi havia un bateig els nens i nenes anaven a l'església a esperar-ne la sortida del nou nat i a cridar "tireu confits, que sou escarrensits, si no en voleu tirar el nen es morira"

Els convidats al bateig anaven a l'església amb carruatges anomenats "faetons" que tenien els seients a banda i banda amb capacitat per sis o vuit persones.

Era normal que el nounat el portes en braç la llevadora i que els padrins fossin els encarregats de dur i tirar les llaminadures a la quitxalla.

Clicant sobre les fotos es poden veure més grans.

Mort a trets de quatre obrers de Badalona- El dia 26 d’agost de 1918

2008-11-17T15:55:00.002+01:00

Ara fa 90 anys dels fets que van acabar amb la vida de quatre badalonins per trets disparats, a la plaça de La Vila des dels pòrtics de l’Ajuntament, però desgraciadament, la mort a trets d’obrers i persones civils en defensa dels seus drets, és un fet que encara continua produint-se al mon massa habitualment.
L’any 1982, estudiant sociologia a l’ICESB de Barcelona, vaig començar un treball de l’assignatura d’història sobre aquests fets, per motius de feina i política vaig deixar els estudis sense acabar. I ara al jubilar-me volia acabar-lo. He recuperat documentació, però altres feines que tinc entre mans de moment no em permeten dedicar-m’hi, com que la tecnologia actual (Internet) dona instruments per poder estudiar el tema als interessats deixo aquí la documentació recollida per que pugui ser consultada i els badalonins coneguem millor aquest episodi de la nostra historia.
S’han fet dos treballs sobre la vaga de la Casa Cros del 1918, que va ser el desencadenant d’aquest tràgic fet, i és poden baixar des de la web del Cedall.
El llibre de Joan Manent, Records d’un sindicalista llibertari català, pàg. 33 a 46 (recerca a PDF pàg. 16)
El llibre de Jordi Albaladejo i Joan Zambrana, Joan Peiró a Badalona 1905- 1920. pàg. 121 a 129 (recerca a PDF pàg. 135).
La documentació que he recollit de diverses fonts tant locals (arxiu històric del Museu Municipal de Badalona) com estatals (Hemeroteca de Barcelona, ca l’Ardiaca, o Internet) és poden consultar baixant els 2 fitxers comprimit que he deixat a Rapidshare. Espero que us sigui d’interès.
Si voleu saber que hi ha baixeu aquest document Word.

1918 Vaga Casa Cros (179.627 KB)

PremsaBDN (118.675KB)

Nevada de 1962 a Badalona

2008-11-05T12:29:00.003+01:00

Els banys Titus nevats, bona foto

Un nou video aquest de ramonmasip. El dia de Nadal de 1962 va caure una gran nevada a Badalona, tocant a mar, mai vist. El meu record és de una vigília de Nadal amb molt de fred i un cel molt gris, anava a treballar pel carrer Quintana Alta i les mans em quedaven gelades. L’endemà la nevada i durant molts dies la neu gelada al pati de casa que com no li tocava el sol no es fonia.Mireu al segón 43 la façana del antic cine Picarol i les obres de l’edifici derrera de l’Ajuntament, curiòs no?.

A la Rambla (Ramon Muns)

2008-07-21T12:17:00.001+02:00

En Ramon Muns, ens ha fet aquesta visió musical de la nostra Rambla, una molt bona creació, que ens evoca tot el que significa aquest passeig arran de mar. Us poso aquest link per poder veure el vídeo a pantalla complerta.

2008-03-03T09:15:00.002+01:00

Melangia badalonina

2008-03-01T17:39:00.004+01:00

M’han enviat un correu amb aquest video fet per Salva F. Ayala, un treball molt ben fet i que em porta recors d'infantesa

, no podia deixar de posar-lo en el meu blog, bloc, realment esta molt ben fet i ens fa veure el canvi de la nostra ciutat en aquests anys de vida accelera que ens toca viure. No tots els temps passats eren millor, però tampoc podem dir que ho em millorat tot.

Els temps canvien, els coloms queden

2007-11-29T09:09:00.000+01:00

Ferran, el teu article (post) m’ha interessat, m’ha portat el record de la meva infantesa quan a Badalona hi havia una Societat Colombófila que feia volar els coloms, això era pels anys 40 del passat segle.

A casa teníem un colomar on el pare hi feia criar coloms i també els feia volar amb una llarga canya i un drap lligat a la punta. La veritat és que no recordo gaire bé com anava la cosa. També els coloms servien, en aquells temps de penúria econòmica i racionament, per poder fer amb les cries, els colomins, un bon arròs a la cassola els diumenges.

Bé que hi farem, això son ja histories de l’avi, avui realment a la ciutat només hi tenim problemes amb els “veïns” que no son dels nostres hi alguna cosa hi hem de fer. No se si eliminar-los és la solució però jo no sabria dir-te quina pot ser.
A, hi si passes pel carrer de la Mercè, cantonada Caritat 17, hi mires a cap a la teulada hi veuràs les restes del colomar, que encara s’aguanten en peu, No se si es poden considerar monument històric d’una època que ja ha acabat.

Webs sobre Badalona (1)

2007-11-07T14:23:00.000+01:00

Web de l’escola Sant Andreu, de les primeres que es varen fer sobre l’historia de Badalona. Sembla que des de l’any 1996 no s’actualitza.
Referència a la història de la construcció de la Rambla.
http://www.nazaretti.org/standreu/general/activitats/celebracions/altres/telematica/badalona/index.htm

Web de Francisco de P Villar Lozano

Arquitecte municipal de Badalona, autor del disseny de la Rambla

http://www.geocities.com/medit1976b2/villar.htm

Web Pobles de Catalunya – guia del patrimoni historic i artistic de Catalunya

Referència al patrimoni monumental de Badalona

http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=080155

Web de Eduard Galindi i Jara sobre el treball infantil a Badalona

http://www.geocities.com/edugalindo/Treballinfantil.htm

Web geganters de Badalona

http://www.terra.es/personal2/gegantsbadalona/gegants.htm

Web de l’Ajuntament de Badalona

Apartat d’història de la ciutat

http://www.badalona.cat/aj-badalona/ca/ciutat/coneixer-badalona/historia.html

Web Wikipedia en català, (entrada Badalona)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Badalona

Web Hiper enciclopèdia de Catalunya (entrada Badalona)
http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0600147

Web Fundació Catalunya–Amèrica
Entrada de Monestir de Sant Jeroni de la Murtra

http://www.catalunya-america.org/catala/monestir.htm

Web xtec sobre l’IES La Llauna
http://www.xtec.es/ieslallauna/edifici/edifici.htm

Web L’absurd diari
Article sobre: El constructor de l'Ajuntament de Badalona va posar-hi un escut incomplet perquè no cobrava

http://www.absurddiari.com/c/llegir.php?llegir=llegir&ref=2816

1942 – Un dia de platja des de Barcelona

2007-05-04T09:50:00.000+02:00

Aquesta és la crònica recollida, en forma satírica, del que significava passar un dia a la platja venint des de Barcelona, l’any 1942, anys en que no hi havia ni els 600, i la RENFE feia un any que s'havia creat, encara es fa referència a l'escrit, a l’empresa M. Z. A. (Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante) la que feia el servei de tren entre Barcelona i Badalona, i el tramvia quedava tallat per falta de pont sobre el Besòs a Sant Adrià.

De Revista de Badalona any 1942

¿A eso le llaman disfrutar?

El azar ha puesto en nuestras manos, la hoja suelta de un libro de memorias que transcribimos a continuación. Y que por lo que se desprende de la misma ha sido escrita por un barcelonés al que pedimos mil perdones por la osadía de publicar lo que escribió en la intimidad y en momentos de pesimismo. Conste que no vamos a comentar lo que al buen señor le ocurrió, la elocuencia de su original estilo y de los hechos acaecidos dirán más que lo pudiéramos añadir.

“Domingo 26 de julio de 1942 .- Rómulo y Teofilo me dijeron que disfrutaría mucho al salir con ellos hoy para pasar el día en la deliciosa playa de Badalona. Accedí a acompañarles. Nos reunimos en la estación de M. Z. A. a las siete de la mañana; y las colas formadas ante de las taquillas eran bárbaras e imponentes. A las ocho y cuarto habíamos conseguido ya tres billetes de ida y vuelta. Teofilo me ha preguntado si servían para una función de opera, ya que dichos billetes eran de “a-ida”. Le contesto que no; pero que si ha estado alguna vez en la cárcel no le sirve. Parece extrañarle, pero es que no se ha fijado que en el dorso del billete indica que “no es valido para expresos”. Parece que disfrutaremos. Estoy cansado; llevo cinco cuartos de hora en pie. He pasado ya la aglomeración para la entrega del billete. Intentamos subir al tren. Imposible. Es una enorme mole rodeada de gente por todas partes menos por una, la de abajo ¿Qué hacemos?. El maquinista dice que no le esta permitido llevar pasajeros, y el fogonero nos amenaza con su pala. El furgón esta lleno por dentro y por fuera... No hay más solución que esperar la salida del siguiente. Media hora de espera. Rómulo renuncia ya al día de playa, y Teofilo le dice que no se impaciente y que va a disfrutar un rato largo. Se queda. Llega un tren descendente que es el mismo que va a salir dentro de unos minutos para la costa. Pueden más los que quieren subir que cuantos deben bajar, y el tren es tomado al asalto por estribos y ventanas. Nos separamos para lograr mayor eficiencia en conseguir buen sitio; pero es ya tarde Teofilo no ha encontrado otro lugar que estarse tendido sobre la techumbre de uno de los coches. Rómulo de pie sobre un tope, haciendo equilibrios, y yo como un mono en la parte exterior de un vagón de carga.

Sucios y cansados llegamos a las nueve y media a Badalona. Nos dirigimos a la playa pero hay tantos entes pululando por ella, que es imposible encontrar lugar a propósito. No queda una caseta disponible y nos servimos de una de tantas barcas que aquí se hallan. Los rigores del sol del mes de julio se dejan sentir en toda su amplitud. No puedo casi bañarme por falta de espacio. Cada uno cree que es dueño y señor de la arena y agua. Como no voy a estar zambullido todo el día, busco espació para sentarme y descansar. ¡Quimera! Pelotazos por aquí, arena en los ajos por allá... Voy perdiendo la paciencia. Mis compañeros me sugieren dormir y a la vez tomar un baño de sol. Lo logramos hasta las tres de la tarde. Almorzamos. Parca y sobria la comida nos sabe a gloria, a arena, a salina, y a etc. etc. Los rigores del calor se dejan sentir sobre mi piel y me paso la tarde sufriendo.

A las ocho emprendemos el viaje de regreso. En la Rambla observo que los badaloneses nos miran con cara de pocos amigos. Parece que seamos culpables de que ellos gocen de una buena playa. Los trenes llegan a Badalona abarrotados. Imposible conseguir un mal lugar. Va gente hasta en la parte anterior de la maquina. A las nueve y media nos decidimos a ir a por el tranvía. Teofilo dice que se ha divertido, Rómulo, también, pero menos. Yo no. De San Adrián a Mongat no funciona más que un coche. Hacemos cola hasta las diez y media. Estoy rendido de cansancio, mal humor y pesimismo. Me decido a ir a pie hasta el Besós. Mis amigos me acompañan y a las once y cuarto formamos nuevamente cola para el 71. No subimos: nos suben a codazos y puntapiés. El suplicio de Tántalo. Llego a casa a las doce y cuarto materialmente molido.

No me he divertido. Estoy decidido a meterme en cama y no levantarme hasta el invierno. De todo lo que más me ha ofendido es que durante la espera del tranvía en Badalona, sus ciudadanos nos miraban con una expresión de risa irónica que crispaba los nervios.

No pienso relacionarme más con Rómulo y Teofilo. ¿A eso le llaman divertirse?.”
No añadimos más lo prometido es deuda.

Juan de A. Dorato

JA HI SOC

2007-04-24T16:31:00.001+02:00

Com pots veure ja puc accedir, avui no tinc temps, pero aviat ja t'hi posaré alguna entrada

Betúlia 007- L’estiueig a Betúlia

2007-04-19T09:35:00.001+02:00

A pàg. 98:
Queia sobre els camps, que s’estenien fins arran de mar, una llum morada, i Bufalà, el poble de casetes blanques i campanar a mig fer, encenia dos o tres llums pels seus carrers, inacabats sempre. Les vinyes, morades també, semblaven créixer, perqué la seva foscor s’estenia pels claps de terra remoguda, pels petits rectangles de blat. La foscor anava venint de Sant Sever i només el mar tenia llum. S’havia despertat, d’un cop, l’olor de la terra i el cant dels grills i les granotes.
......
Era el camí ample que conduïa a la Cartoixa i després a l’ermita de Sant Sever.
Sant Sever s’havia convertit, de feia temps en la colònia d’estiueig de Betúlia. Una vella colònia d’estiueig que comptava amb una certa història ja, amb una època d’esplendor quan els Garrit i els Fises i els Perarnau vivien en les seves immenses cases, ara buides. Avui les torres, d’un mal gust afrancesat, eren repartides en pisos, excepte algunes, com és ara la que ocupaven els Pibernat.
.....
La colònia de Sant Sever refeia cada any, en arribar l’estiu, un petit món comunicatiu i afable, semblant potser al d’aquella Betúlia arremolinada al campanar de Santa Úrsula, quan només calia esperar la riquesa o el pa de cada dia pel camí del mar. Dones i gent jove es quedaven a Sant Sever tot l’estiu. En caure la tarda es podia veure la corrua dels cotxes, entre ells els de línia, tots plens de marits que anaven arribant, un rera l’altre, amb la corbata a la mà, primer signe d’alliberació, i na maleta vessant una munió d’encàrrecs.
......
La colònia inaugurava la instal·lació de tots els estiuejants amb la Festa Major de la Font Picanta, que segons es deia (la Font Picanta, era propietat del senyor Pibernat) seria ben aviat envasada amb garantia d’aigua medicinal. Fins aquest moment tothom podia veure aigua de la Font pel mòdic preu de deu centims.

Betúlia 006- La nova Badalona

2007-04-19T09:33:00.001+02:00

A pàg. 69:
- Al barri de les Flors? – va contestar – No, nena maca. Tens una idea de la misèria molt betuliana, una cosa així com una ordenada i pudent dignitat. Però espera.
Esperar consistia en anar caminat per un camí massa llarg, massa polsós. Era un camí amb alguna casa de tant en tant que s’enfilava cap al turó de Montigalà. Seguia desprès cap a l’esquerra deixant el barret de pins de Montigalà i les taques blanques de les cases. Travessava uns camps erms, de pols blanca i farinosa, amb alguna herba també polsosa de tant en tant. Ressonava com si sortís de la terra mateixa el ritme de les cigales i sortien dels marges, disparats contra la faldilla de Ció, els llagastos.
.....
- ¿No sabies que una ciutat de barraques, una veritable ciutat, ha nascut aqui? Una ciutat monstruosa cavada dintre la terra. ¿I que els homes viuen sota la pols?
.......
Era realment un poble allò que hi havia a l’altre cantor del tossal. La terra escorxada era vermella i flonja, amb estries venoses, arrugues i bonys. Emergien de la terra, com estranys líquens, finestres i portes, algunes amb cortinetes florejades i testos de geranis vermells. Com si aquell poble hagués existit així, des de molts segles. I algú hagués fendit amb un immens bisturí aquella crosta dura de pols seca, primer, i després la flonja massa vermella.

Betúlia 005- Expresions betulianes

2007-04-19T09:32:00.001+02:00

A pàg. 60
Barrejava en el seu llenguatge poc acurat locucions betulianes, com “n’hi ha ple” i “mos ho diran”,

Betúlia 004- Un temporal d’abans del 1940

2007-04-19T09:24:00.001+02:00

A pàg. 51:
Em parlà d’un temporal, d’un meravellós temporal que ella recordava com la cosa més bella del món. Encara anava a l’Institut i tots els nois i noies de classe s’havien llençat riera avall per veure com el mar rebotia les barques contra les cases de la Rambla. Van arribar per la riera d’en Jornet amb aigua fins a genoll i tota la Rambla de Santa Madrona era un mar amb ones i tot. No es podia distingir el mar del cel, era tot gris amb remolins, i ni tant sols podies veure la corba de les grans onades que senties bramular allà mateix. Havia caigut una línia de palmeres i suraven d’aquí d’allà i es movien com si intentessin adreçar-se de nou. Algunes casetes de bany navegaven i anaven a estavellar-se contra el dipòsit del gel junt amb algun llagut que no havien pogut fermar. Els homes treballaven per lligar més fort les barques adossades estranyament a les cases. Els impermeables llu¨^ien molt, negres con xarol, i els homes cridaven contra la remor densa inacabable, sense ritme, com el lliscar d’un riu.

Betúlia 003- Badalona, és com és

2007-04-19T09:20:00.001+02:00

A pàg. 39:
Però aquella visió de Betúlia senzilla i bonica no va persistir. Aquella visió dels perfils de les cases i dels terrats tots d’una mateixa mida, que s’estenien avall cap al mar i molt més amunt, quasi a tocar les estrelles, les llums de l’encesa era només una de les múltiples cares de Betúlia. Van anar-se superposant diferents rostres de Betúlia de tal manera que m’es difícil dir: era així, d’una manera ben simple, pròpia per ser compresa, com anirien també canviant els rostres i els gestos i les paraules dels qui acabarien essent amics, coneguts. Coneguts?

Betúlia 002- Badalona, una visó més agradable

2007-04-19T09:08:00.001+02:00

A pàg. 37:
Quan me’n vaig voler adonar feia temps que hi vivia. M’havia habituat a les seves olors, als colors dels seus cels de posta i els seus turons grocs amb les xarxes de les vinyes i les xemeneies, ratlles fosques contra la blavor del cel i el pas d’un gran vaixell vorajant la línia de l’horitzó.

Betulia 001- Badalona a l’any 1940 una visió trista

2007-04-19T09:06:00.001+02:00

A pàg: 35
Betúlia no és bonica. Ho vaig anar constatant mentre intentava trobar en el seu teixit de carrers i places, rostres de gent i aparadors una mica de bellesa. Seria fals dir que no vaig trobar-n'hi gens ni mica. Però Betúlia és lletja. És una llarga carretera que passa prop del mar. La nova ciutat treballadora i enriquida ha ofegat el vell poblet de mariners. S'ha anat allunyant del mar a mesura que s'enriquia. Havia estat el seu guanyapà, ara és el seu únic jardí, l'única cosa, inútil i bella. Al costat del mar, separat d’ell per la via del tren i les barques, hi ha un llarg passeig amb una única línia de cases que se’n diu la Rambla de Santa Madrona. Des de la carretera cap a la rambla baixen una munió de petits carrers, més aviat bruts. Aquesta xarxa de carrers està limitada per dos solcs profunds, la riera d’en Jornet a mig jorn i la riera de Capçanes al Nord. Els carrers que pugen cap a muntanya són més nets i escassos. Fins i tot el carrer del Temple, amb la parròquia de Santa Úrsula allí dalt, amb el vell campanar d’aire molt noble, pot arribar a ser bonic al capvespre, quan endevines l’ull de bou buidat, perquè el van cremar en temps de guerra, i de sobte sents el so de les campanes que perdura avall pel carrer. El barri de Santa Ürsula és el més noble de la ciutat. Els seus carrers silenciosos, alguna casa de dimensions folgades – alguna data sobre la llinda: 1743 -, evoca una Betúlia sense fabriques, sense estrèpit, amb una visió lluminosa de grans vaixells sobre el mar. Tot això és la decent Betúlia, l’única que volen admetre els betulians, però més enllà de la riera d’en Jornet, a l’extrem Sud-Est, terra conquerida al mar, hi ha tot un món que la digna ciutat ignora. És el Barri de les Flors, també dit Arraval i per mal nom Mèxic. És una illa de carrers rectes, més aviat amples, amb roderes de carros i pilots d’escombraries. Les cases tenen molts pisos i roba estesa als balcons. Allí hi ha la caserna de la Guardia Civil, la dels Carrabiners i moltes criatures que sobreïxen de totes les portes. De tant en tant, botigues amb cortinetes brutes, disposades amb certa coqueteria que transparenten una llum groga i velada, obren les portes només cap al tard i no s’hi sent mai enrenou de criatures. La gent del barri de les Flors parla un altre llengua, no es passeja per la Rambla, té cinemes propis, balls propis, sales de joc, on aparentment es fa el mateix que en altres llocs semblants de la ciutat digna, però on s’amaga sens dubte una perversió que la misèria subratlla amb cinisme. L’arraval s’acull a la parròquia de Sant Silvestre, on els betulians dignesno posen els peus sinó el Dijous Sant a la tarda per complir les visites als monuments. Les noies de Betúlia, les bones noies de l’autentica Betúlia, saben que no han de passar mai per l’Arraval, i els nois de quart curs solen fer-hi alguna escapada, corrent, cap al tard, amb una pessigollejant i agradable impressió de pecaminositat.

Inici blog

2007-04-18T12:36:00.000+02:00

Per fi primera entrada